Desitjos valencianistes per a començar el 2009

Les festes de nadal i l'inici del 2009 han suposat per a la blogosfera valencianista tot un seguit de felicitacions i bons desitjos nadalencs. Així mateix alguns dels seus autors han aprofitat per recordar algunes velles tradicions nadalenques. És el cas de Vicent Baydal a Rifes de Nadal, fa cinc segles i mig o de Toni Pitarch amb CASQUES I AVELLANES TOT PER A MI...

Però les festes no han suposat un obstacle per a que continue la reflexió col·lectiva al voltant de les ponències del BLOC que celebrarà el seu congrés nacional, amb aires de refundació, a finals de febrer. Les valoracions poisitives al voltant de l'aposta estratègica i organitzativa del partit nacionalista continuen sent majoritaries.

Rafa Cotanda, des de Llíria, es pregunta al seu blog "¿Tindria importància en un país normal la creació d’un ESPAI POLÍTIC VALENCIÀ, propi de valencians, realitzat per valencians i per a valencians? "

Un altre dels signants del manifest Generació BLOC i coautor de la ponència estratègica, el regidor alcoià Rafel Carbonell, parla a repercussió del feble tractament mediàtic que la premsa valenciana ha dedicat a esta aposta i apunta "I per què no pensar que eixe silenci sospitós es puga explicar en el fet que la ponència del BLOC els ha resultat un punt inquietant? Igual els ha descol·locat o, fins i tot, els posa una mica nerviosos…"

A un contundent article, el regidor valencianista Enric Nomdedéu defensa a RENOVAR O RECICLAR? alguns apunts organitzatius i orgànics de cara al proper congrés. Per a ell "El BLOC és una societat anònima, on cada militant té una acció (i el dret a sindicar-les en grups, corrents, comarques o com considere oportú), i amb ell el dret a elegir i ser elegit."

Però la blogosfera valencianista ha recollit algunes altres temes amb diversos posts entre els que destaquem Nou any, eleccions de nou de Lluís B. Prats al respecte de les eleccions basques de 2009. La innocentada de Taronget a Mansanet podria ser regidor! , o el primer missatge de l'any d' Enric Morera amb el títol de 2009 .

Desembre: La blogosfera pren el pols de l'opinió valencianista

Podem dir a ciència certa que fa 3 anys, en gener de 2006, quan el BLOC celebrava el seu darrer Congrés Nacional, la blogosfera valencianista encara no existia: de tots els blogs ací indexats únicament hi havia els de Pere Fuset, Xavi Bellot i La Mirada Crítica, i no seria fins passar el Congrés, al llarg de l'any 2006, quan van aparéixer els d'Enric Morera, Enric Nomdedéu, Xavi López, Vicent Baydal, Pepa Chesa o No cap en cap cap. Per tant, deixant de banda que la conjuntura política i les expectatives de futur del principal partit del valencianisme eren ben diferents, les opinions a internet sobre el seu Congrés ni estaven ni eren esperades per ningú.

Ara, en canvi, a quasi tres mesos vista, la blogosfera ha estat ben activa a l'hora d'informar, comentar i opinar sobre la immediata reunió nacional del BLOC que es durà a terme entre el 28 de febrer i l'1 de març de 2009. D'una banda, quatre dels autors de les ponències presentades, Pere Fuset, Ignasi Bellido, Rafel Carbonell i Juli Just, tenen blog i els tres primers han fet nombroses referències i explicacions de la seua participació ací, ací, ací, ací, ací, ací o ací. D'una altra banda, càrrecs, membres o simpatitzants del partit, com ara Enric Nomdedéu, Jordi Julià, Xavi Bellot, Vicent Baydal, Amadeu_horta o Taronget, han expressat el seu acord general amb el text d'una ponència que pretén introduir modificacions de discurs i organització més notables que no la de 2006.

La blogosfera valenciana, però, no s'ha limitat a beneïr el full de ruta proposat per les ponències oficials del BLOC, sinó que també ha mostrat les seues crítiques, com ara les manifestades pel militant històric Raimon Galiana, pel ferm catalanista Toni Cucarella, o pel jove Guybrush. Tanmateix, on s'ha mostrat més eficaç el món bloguer ha estat en el camp de l'opinió d'aquells que no tenen blog: en molts altres posts, ja siguen d'Enric Morera (ací i ací), de Pere Fuset, de Raimon Galiana o de Toni Cucarella, molts nacionalistes han fet palés el seu punt de vista, que de forma genérica sembla decantar-se cap a la conformitat amb les noves propostes del partit. En eixe sentit, també s'han revelat interessants els diversos debats encetats als fòrums de Valencianisme.com, Racocatalà i Antiblavers.

En definitiva, tot i que fins d'ací dos mesos no se sabrà el resultat definitiu del procés congressual, la blogosfera ja ha servit per tal que uns quants centenars -potser milers- d'interessats coneguen de primera mà els plantejaments del proper Congrés del BLOC, les impressions dels seus promotors i les opinions diverses dels deus militants o simpatitzants. Davant del silenci dels grans mitjans -únicament Vilaweb i Bon Dia Torrent han entrevistat Enric Morera-, els blogs s'han mostrat com una important eina de difusió del missatge valencianista a la ciutadania, així com de democratització interna del moviment.

Fa 3 anys els discursos del valencianisme eren menys coneguts i menys plurals; ara, ja en el 2009, la blogosfera ha donat peu a superar prejuïns, acostar-lo a la societat i mantindre un canal continu de debat i reflexió. Cal, però, que el treball dels polítics valencianistes siga intens, ferm i coherent per tal d'acompanyar este xicotet però intens impuls que entre tots hem donat des de la plataforma cibernètica.

Continua el debat sobre la ponència estratègica del BLOC

La darrera setmana , les referències a les ponències del BLOC per al seu proper Congrés Nacional, lluny de minvar han continuat apareguent a la xarxa de blogs valencianistes tant a alguns blogs de militants destacats com d'autors independents.

Així, l'alcoià Rafa Carbonell, un dels autors de la ponència estratègica explica al seu blog allò que el va motivar a escriure "sobretot vaig pensar en aquells receptors valencians, en aquelles “persones de carrer”, als quals tothom, com a representant polític, voldria i hauria d’adreçar-se: el meu veí de replanell, la meua cosina que treballa en una botiga de roba o el quiosquer que em ven la premsa diària"

Qui fóra secretari de les JERPV i hui secretari comarcal del BLOC JOVE a la Plana Baixa, Jordi Julià també fa una anàlisi positiva de la ponència al considerar que amb esta "Sembla que el Bloc vaja camí de ser el d’aquell camí esperançador del 2003, aquell de la il·lusió."

També Pere Fuset torna a tractar la qüestió, centrant-se en com dibuixa l'univers simbòlic la nova ponència. L'exsecretari de les joventuts del BLOC ironitza sobre aquelles referències a la premsa que l'assenyalen com a instigador d'uns canvis que avala al seu post malgrat que advertix "Resoldre definitivament este embolic - que ja cansa- o fins i tot fer una bona gestió política de la ponència, no és garantia d'èxit electoral per al BLOC ni per al projecte de construcció nacional que defensem els valencianistes."

Qui també ha parlat sobre la seua hipotètica influència en la ponència estratègica del BLOC ha estat Vicent Baydal qui ha ironitzat sobre aquells que aposten per una eventual participació en política. Amb tot Baydal celebra l'aposta estratègica del BLOC però tot aclarant quin és el seu paper explica "Fet i fet, em vaig interessar per l'anàlisi de la proposta nacionalista dominant al si del valencianisme -la de Joan Fuster- per les seues repercussions historiogràfiques, que marcaven certs clixés que influenciaven prèviament la tasca dels historiadors."

Xavi Bellot coincidix al seu post Congrés del Bloc: esperança amb idees apuntades per altres autors com destacar la poca innovació efectiva de la ponència del BLOC pel que fa a les qüestions simbòliques o destacar la ponència organitzativa amb una acollida més discreta a la blogosfera valencianista que per a ell "palesa que l’estructura actual del partit està completament superada per la dimensió de la representació institucional aconseguida, que si bé no cobreix les expectatives de gairebé ningú sí que és la més potent de la història del nacionalisme valencià."

De manera subtil el blog Crimea i Darmin també tracta al post Hipocresia el debat de fons de la ponència estratègica del BLOC. Per al seu autor "Ja fa un temps que el valencianisme polític va cada cop, abandonant el possible projecte dels Països Catalans; segons sembla a la majoria de la població li aterra la idea. Hordes de valencians surten als carrers si la idea es plantejada, i planten senyeres amb blau com a protesta i demanen ajuda a Madrid. Per contra, tampoc surten hordes de valencians a plantar senyeres quadribarrades per ahi i demanen ajuda a Barcelona, cada volta que se planteja la idea d'Espanya. I ni molt menys, surten eixes mateixes hordes quan se planteja la idea de Estat Valencià, i planten una estrelada..."

I molt més explícit Raimon Galiana aprofita les dues cites amb les quals comença la pol·lèmica ponència per a des del seu post Un País diferent, un País que ha canviat per a destacar algunes de les apostes de la ponència. Així, l'autor ironitza: "Una pena que Aldous Huxley no estiga viu, podríem preguntar-li si crear una AVL per embolicar, amagar, diluir i crear una nova denominació (amb guionet o sense), refuta el fet que al País Valencià es parla català i que aquest deixe d'existir."

La ponència del BLOC i els problemes de Camps centren l'actualitat.

El debat sobre la ponència política del BLOC continua viu a la blogosfera valencianista i molt possiblement anirà in-crescendo conforme ens acostem a la celebració del Congrés Nacional. Així taronget respon des de Vicent Sanchis i el Congrés del BLOC a l'exdirector de l'AVUI que ha dedicat dues columnes d'opinió al tema. El coautor de No cap en cap cap insta al periodista d'origen valencià "abans de disparar i certificar la mort del valencianisme (això si, còmodament i a distància), se llija les ponències".

Per contra Raimon Galiana es mostra crític a Quan tots serem blavers al considerar que la ponència "demana una esmena a la totalitat i fòra molt greu i preocupant que entre els tres mil afiliats no hi haguera cap que la redactés i sense tanta fullaraca literària".

El portaveu valencianista a l'Ajuntament de Castelló, Enric Nomdedéu, ressumix al títol del seu post "A mi m'agrada" quines són les seues sensacions després d'haver llegit la ponència. I ho explica al seu post: "s’acosta valentament i honesta al sentir del poble valencià. I un partit ha de defensar el poble al que vol representar, no dir-li al poble el que ha de pensar des de postures d’intel·lectualitat prepotent."

També el blog del recentment constituit Centre d'Actuació Valencianista Faustí Barberà s'ha vist forçat a parlar d' El procés congressual del Bloc malgrat que de manera molt discreta pel caràcter pluripartidista dels seus membres. No obstant afirmen que "en bona lògica hem d’esperar que el debat d’un text de 170 pàgines, que implica decidir sobre opcions estratègiques i tàctiques que poden influir en el futur de la principal força del valencianisme polític, vaja esdevenint-se al llarg de les pròximes setmanes."

El propi Enric Morera, secretari general del BLOC tracta la qüestió al seu blog i la defensa al considerar que "alguns han fet una lectura anecdòtica i esbiaixada. Cal llegir-la bé. La ponència dóna un sentit nou al valencianisme als ulls del segle XXI. S’obri la reflexió per a continuar liderant la vertebració del tercer espai de la política valenciana i al mateix temps dóna pautes per a una nova modernització del País"

Ho fa des d'un post que porta per títol Ripoll i que obviament també parla de la victòria del sector zaplanista sobre els fidels a Camps a la presidència provincial del PPCV a les comarques d'Alacant.

Este és un altre dels temes que destaca a la blogosfera. Així, Vicent Baydal, a "¡Zaplana vive vive, la lucha sigue sigue!" considera que "la predita descomposició del PP que ens semblava tan llunyana dissabte passat ara ens sembla més a prop, no massa, però almenys sí que una miqueta més."

També Natxo Bellido, secretari comarcal del BLOC a l'Alacantí, i impulsor de Generació BLOC tracta la qüestió relacionant-ho amb l'aparent marxa enrere del Consell en referència a l'ensenyament Educació per la Ciutadania en anglés. El títol del seu post Primeres derrotes de Camps... CRISI???? reflexiona sobre els problemes que es poden derivar d'estos fets.

També el jove Taronget a Congratulations! tracta esta qüestió i extrau la següent conclusió "És possible fer rectificar el govern que s’enganye, per molta majoria absoluta que tinguen. La democràcia no és dipositar el vot cada 4 anys, sinó un exercici quotidià de llibertat i responsabilitat dels 5 milions de valencians i valencianes"

La blogosfera enceta el debat precongressual del BLOC

Amb la publicació a internet de les ponències que centraran el debat del Congrés Nacional del BLOC els dies 28 de febrer i 1 de març de 2009 la blocosfera ha encetat el seu particular debat, molt especialment centrat a l'aposta estratègica que esboça l'organització valencianista als seus documents.

D'esta manera, Rafa Company, que anuncia el seu retorn al BLOC des del seu blog reconeix " sóc del parer que el Bloc, en tant que força política amb vocació transformadora, ha d'apostar per connectar amb la societat valenciana realment existent (la realment existent ara, en el segle XXI, no en el segle XIII), i em pense que els passos donats en eixe sentit mereixen tot el suport."

Company a més a més fa referència a l'article d'Amadeu_horta a "No cap en cap cap" en el qual el jove valencianista defensa el document estratègic del BLOC. Amadeu s'expressa confiat en la resposta de la militància davant la invitació de la ponència i ho justifica aicí " crec que ha ningú no se li escapa, que ha arribat l’hora d’entendre els canvis com oportunitats, i no com renúncies, que ha arribat l’hora de construir la casa de rajola, de construir un projecte sòlid, un discurs propi, una imatge atractiva, una il·lusió renovada, una mentalitat nacional capaç de soterrar el campanarisme."

D'altra banda, també Natxo Bellido, secretari comarcal del BLOC a l'Alacantí i un dels impulsors de Generació Bloc també dedica el seu post a parlar d'alguns dels conceptes defensats per les ponencies política i estratègica . Bellido es mostra "orgullós d'haver participat en la redacció de la político-estratègica, perquè la trobe un pas decidit cap a l'ambició d'erigir el valencianisme com un un referent socialment visible, políticament potent i electoralment solvent"

Un dels seus companys en la iniciativa per la renovació organitzativa del partit , Pere Fuset, també ha dedicat dues entrades a la qüestió. En la primera Fuset insistix en cridar l'atenció sobre la necessitat de la ponència organitzativa en la qual ha participat i que pot veure's eclipsada pel debat estratègic. I en una segona entrada Fuset analitza el tracte mediàtic que el document estratègic ha rebut per part dels mitjans catalans al temps que critica que en molts d'estos casos "lluny d'esboçar una crónica o valoració dels continguts de la ponència fan una autèntica caricatura".

També el blog La Soca, al parlar de Perífrasis valencianistes vanguardistes fa referència al tracte que el diari La Vanguardia està donant al Congrés del BLOC i al peqüliar llenguatge amb el que ho fa.

Des de plantejaments absolutament distants amb els dels autors abans esmentats, l'escriptor i exsecretari d'organització d'ERPV, Toni Cucarella considera al seu blog que l'aposta estratègica del BLOC els permet "practicar l’anticatalanisme de baixa intensitat i així marcar més profundament les distàncies, fins poder arrancar-se definitivament tota la crosta catalanista."